Un mercat amb molta història

La primera pedra

L’adquisició dels terrenys per al mercat es fa l’any 1929,  a finals del règim de Primo de Rivera, essent alcalde Ignacio Rubio Cambronero. I es fa un acte de col·locació d’una primera pedra, aquest acte va coincidir amb la Festa Major d’aquell any, amb una certa solemnitat, com era costum en aquest règim en el qual les obres públiques denotaven la imatge política.

Arxiu Escofet

La primera pedra de El mercat del Centre

Però, fet insòlit, aquesta primera pedra arribà a ser “descol·locada”. La caiguda de Primo de Rivera, el canvi d’Ajuntament i el règim de transició de l’any 1930 repercutirien a Vilanova en la construcció del Mercat. El nou Ajuntament de transició presidit per l’alcalde Francesc Puig i Font, qüestionarà l’actuació de l’Ajuntament anterior i fins i tot impugnà l’acord que havia conduït a l’adquisició dels terrenys, en una operació on la part venedora estava molt vinculada a un vilanoví amb càrrecs importants en l’antic règim.

Fins a l’any 1935 no es féu el pas definitiu. El projecte que efectivament s’executà fou encarregat també a l’arquitecte Miró i Guibernau. El mateix any va ésser aprovat per l’Ajuntament i adjudicades les obres. Des de 1935 el presidí Josep A. Ribot i Brunet com a alcalde, era un metge molt conegut, que pertanyia al Partit Republicà Radical. Certament se li ha de reconèixer el mèrit d’haver estat l’alcalde que va fer el tràmit definitiu per impulsar el projecte del mercat.

L’edifici del Mercat és una de les obres més singulars i reeixides de l’arquitecte Miró i Guibernau.

L’any 1937 es va fer efectiu el cobrament del llegat que havia fet per contribuir a la construcció del Mercat el vilanoví Cristòfor Soler Carbonell, mort a la República Argentina.

Quan el gener de 1939 entraren a Vilanova les tropes victorioses de l’exèrcit franquista, i per tant es produí un nou canvi de règim, l’edifici del Mercta Públic era quasi acabat. Faltaven solament algunes instal·lacions interiors. Però de moment les obres quedaren en suspens i no es reprengueren fins al 1940

La inauguració al 1941

El 30 de març de 1941, dos dies abans del primer d’abril, segons aniversari de l’acabament de la guerra, es procedí a la inauguració oficial de l’edifici. A l’alcalde Eduard Pascual li correspongué de presidir una inauguració en la qual ben poc havia contribuït.

inauguració 1941

Article publicar el passat 14-10-2013 a L’Eix Diari:

“Per a mi el Mercat del Centre té tres noms propis: primer el de Soler i Carbonell, patrici vilanoví que feu fortuna a ultramar i a la seva mort consignà un llegat per a la construcció d’un nou mercat públic. D’altra banda, l’Alcalde i Doctor Josep Ribot, que durant la República va donar l’impuls definitiu a la construcció del mercat. I finalment, l’arquitecte municipal i autor del projecte Josep Maria Miró i Guibernau.” J.G. ROSO, Llegiu la resta de l’article a

eix diari

 

D’ençà que el 1916 es començà a parlar d’un Mercat Públic, fins que finalment aquest va obrir les seves portes, havien passat vint-i-cinc anys. S’havien produït cinc canvis polítics, de forta repercussió en la vida local. Quan es prengué la decisió de construir el Mercat, i en concret amb el projecte que s‘executà, realment s’estava iniciant una obra concebuda amb visió de futur.

El 1940 el Mercat era situat tocant al límit del nucli urbà. El creixement de la superfície urbana i de la xarxa de carrers ha fet que el Mercat Públic quedés al centre de la població. El Mercat és un símbol de la transformació que s’ha produït a Vilanova.

 

Francesc X. Puig i Rovira

Textos trets del llibre "El Mercat de Vilanova i la Geltrú de M. Carme Barceló i Ràfols)

Arc Gestió Cultural

VISITA ALS MERCATS HISTÒRICS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

ARC gestió cultural us ofereix una visita per conèixer la història dels mercats de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Des dels seus inicis, amb la concessió del dia de mercat al segle XIV quan Vilanova encara formava part del terme del castell de Cubelles, fins al projecte i execució del que avui dia és el Mercat del Centre.

El recorregut ens desvetllarà entre altres curiositats els productes que es varen començar a vendre, els llocs dels principals emplaçaments on es feien les transaccions d’alguns aliments com la plaça Major o plaça de les Verdures i,  la construcció entre d’altres de la Peixateria Vella, l’interior de la qual visitarem.

Des d’ARC gestió cultural volem mostrar al visitant una de les tradicions més populars i ancestrals, comptant amb la col·laboració dels paradistes com a testimonis directes.

Durada: 1h.

Preu: 8€/persona. 

Grups concertats: 5€+IVA/persona. 

Sortida: Plaça del Pou.

Límit de places: 25 persones.

Cal reserva prèvia trucant al 639 868 491 (Jordi) o enviant un correu electrònic a info@arccultural.cat , tot indicant el nombre de persones.

1976889_598526026902975_396050781_n