La vella Quaresma, el calendari que marca el final de l’hivern

Tot i que avui en dia el temps de Quaresma ha perdut intensitat, la imatge de la vella amb set cames segueix essent molt popular.

La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial dins la litúrgia catòlica es caracteritza pels dejunis i les abstinències, pel que popularment es coneix com fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.

la vella quaresma

Il·lustració de Montse Barcons

 

Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a voltes, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.

La vella, molt representada en la imatgeria popular impresa, té una funció de calendari que per mitjà de les cames ens duu a la Setmana Santa. Cada setmana se li arrenca o talla una cama i en arribar al final és cremada per analogia amb el seu predecessor el carnestoltes per un foc destrueix simbòlicament el període. Hi ha llocs on es procedeix a serrar la vella, que es fa quan la Quaresma arriba a la meitat (a la quarta cama). Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l’estampa de la Vella Quaresma tot seguint el ritme d’una cançó. Amb el que es recull de la capta s’organitza un berenar col·lectiu.

És interessant l’anàlisi de la iconografia d’aquest personatge per tot el que representa i el fet que, com en les imatges del santoral, els seus atributs no són casuals i pretenen transmetre un missatge concret. Per un cantó ja hem vist que les cames de la Vella funcionen com un calendari, per tant, informen del moment concret en què ens trobem. Per l’altre cantó el bacallà i les verdures ens recorden que ens trobem en època de dejuni i abstinència de carn. Tot plegat conjugat per la representació d’una vella que acabarà destruïda pel foc. En la lectura simbòlica la vella podria representar el final de l’hivern que sucumbeix a l’arribada de la primavera i el temps pasqual de resurrecció. Per tant, la Vella Quaresma estaria en sintonia amb les representacions hivernals.

Actualment malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració, com pot ser el cas de s’Àvia Corema a Maó, o el Serra la Vella d’Ullastrell. En les dues poblacions esmentades una geganta és la Vella Quaresma, una evolució que és garant de la supervivència del personatge. Algunes escoles també han adoptat aquest personatge entre el Carnaval i les vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes del currículums escolars.

Fonts: Vila web, Curiositats.cat, Viquipèdia