Carnaval de Vilanova i la Geltrú al Mercat del Centre
Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras, amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. També es tradició prendre botifarra d’ou a més de la truita, la merenga i la coca de llardons.
Font: Carnaval de Vilanova
Fotos: Montse Barcons
Al nostre Mercat el Carnaval es viu molt intensament i ens ho passem molt bé. Els paradistes es disfressen divendres i dissabte de Carnaval.
Pots veure els nostres Paradistes disfressats any rere any aquí:
Any 2021 (Dissabte de Carnaval, homenatge a les Comparses de Vilanova)
Any 2020 (Divendres de Carnaval al Mercat del Centre)
(Links a Facebook)
Dissabte a més ens visita Sa Majestat el Rei Carnestoltes i el seu concubinat, acompanyat pel seguici de les banderes de les societats Vilanovines, fent una magnífica exhibició en una de les entrades principals del nostre Mercat.
Veure vídeo any 2018
Veure vídeo any 2017
Dimecres de Cendra
L’Enterro de la Sardina
El nom li ve d’un antiquíssim ritus popular de misteriós origen i significat. Havia estat costum força estès del darrer dia de la festa, el Dimecres de Cendra, anar a fer una excursió als afores del poble o ciutat per menjar alguna cosa. En el transcurs d’aquesta sortida al camp, que marcava la fi de la festa, s’efectuava el ritus de la jornada: enterrar una sardina o arengada. Hom simulava que la sardina era l’estat, magre i prim, en què havia quedat el membre sexual del Carnestoltes després dels excessos carnals dels dies de Carnaval. En alguns indrets, com a Barcelona, la sardina es vestia amb faldilles i de forma grotesca per a l’ocasió i es portava penjada amb un fil d’una llarga canya. Després de dinar, mitjançant una cerimònia grotesca, es feia un forat a terra i s’enterrava la sardina, recoberta amb un plat o cassola de terrissa en un lloc assenyalat, de manera que es pogués trobar l’any següent. En alguns pobles, la família ballava, una vegada soterrada la sardina, una dansa rodona al seu voltant. Avui, sota el nom d’Enterrament de la Sardina s’hi agrupen un conjunt de pràctiques festives força diferents.
Sardina
Arengada
Com es viu aquest darrer dia del Carnaval a Vilanova i la Geltrú?
L’últim dia de la festa s’ha d’acabar com cal. A Vilanova cada any hi ha una entitat responsable d’organitzar la comitiva fúnebre, que té el seu primer moment memorable a la vetlla de Sa Majestat. Segons la societat que se n’encarrega, la temàtica que vol abordar o les disponibilitats materials, aquesta vetlla es realitza a diferents indrets. Al vespre, les despulles surten d’aquest tanatori improvisat per a dirigir-se a la plaça de la Vila. Com serà aquest any l’Enterro? La resposta també és cada any diferent, segons les darreres voluntats de Sa Majestat, expressades per la via dels organitzadors d’aquest acte. El que és segur és que el regnat de Sa Majestat el Rei Carnestoltes s’acaba aquest Dimecres de Cendra. Arriba la Quaresma.
Font: Carnaval de Vilanova